SISTEMES DE FITXERS I PARTICIONS
·Mida del sector:
Un sector és l’unitat mínima fisica on es guarden les dades al disc(512 bytes per defecte i en principi no es pot modificar).
·Mida del block:
Unitat mínima lògica de com es guarden les dades a nivell de sistema operatiu(4096 bytes per defecte de mida i esta si es pot modificar(quan formatem la partició))
Mida block de la partició
du = mida fitxer en bytes Amb la primera comanda ens diu el que ocupa:
Per saber si hem de desfragmentar:
Per desfragmentar:
·Fragmentació interna:
Espai de disc desaprofitat pq als blocks sobra molt espai per les coses que guardem ((per resoldre:)els podem fer més reduïts però tenen que tenir la mida de múltiples de 512 no tindrem fragmentació interna però el rendiment serà més lent)(ho fem quan formatem la partició)(trobar equilibri entre fragmentació i rendiment)
·Fragmentació externa:
És quan a mesura q treballa amb el sistem aoperatiu els arxius no queden guardats en blocks continus de memòria i llavors el rendiment baixa, entre altres. (per resoldre:)(en windows tenim el desfragmentador per reduir la fragmentació externa i en linux es diu q el seu sistema de fitxers és tan bo q no cal passar cap fragmentador
·Tipus de sistemes de fitxers:
Hi han molts, per a windows(+ coneguts=fat32, ntfs) i linux(+ coneguts = ext4)
·En que influeix usar un o un altre?
· Tipus de formateig:
Tenim 3 tipus (alt nivell(característiques:(és el ràpid) quan formatem a traves del so no es borren els arxiu q hi havien sino el sistema de fitxers)(el recuva recupera els arxius), baix nivell(característiques:es borra TOT, intenta reparar un sector defectuós) i mig nivell(característiques el mateix q el ràpid i mira si hi ha algun sector defectuós però sol ho diu i no fa res))
Una partició es un tros de disc q ocupa espai a nivell físic.
El volum és una capa d’abstracció q es fica damunt les particions a nivell lògic, agrupació de particions o discos on a partir d’allí es poden fer més particions per treballar més còmodament.
Part pràctica:
Apartat de comandes:
Amb el gparted no es pot canviar la mida de bloc sol amb comandes
Per reduir
Un sector és l’unitat mínima fisica on es guarden les dades al disc (de 512 bytes per defecte i en principi no es pot modificar).
Fitxers implicats (3 passos, 1.passwd, 2.group, 3.shadow(4.gshadow))
nano gro nano group nano shadow: tot el q fa referent a les contres, dates de caducitat, etc nano gshadow
Comandes bàsiques
Personalització de comandes
Fem: apt install gnome-system-tools, i aquí tenim el nostre usuari nom:contrasenya en un altre fitxer:id_usuari_id_grup_principal:
És el fitxer central que conté la informació de tots els usuaris en sistemes Linux.
Nom ususari. git number(grup principal q te assignat l’usuari).
Password en un altre fitxer:
Caducitats i tot el que hem fet respecte a les contres, tots usuaris que formen part del grup
id del usuari
aquí es veu el de dalt i qui es el usuari admin d’aquell grup
id grup prinicpal del usuari
Fins q no iniciem sessió al nou usuari no podem fer canvis des de el principal
Chown per canviar usuari propietari del grup
Anem a crear un usuari nou anomenat “vesper”. Primer li assignem una contrasenya, però el sistema ens avisa que és massa curta, de manera que n’hem d’escollir una de més llarga.
A continuació, comprovem que l’usuari tingui la shell bash configurada, i mitjançant una ordre li assignem aquesta shell perquè pugui utilitzar-la.
També hem de crear manualment la carpeta personal a /home/vesper i assignar-ne la propietat a l’usuari, ja que a vegades aquesta carpeta no es crea automàticament.
Finalment, ja tenim l’usuari “vesper” configurat i preparat per a ser utilitzat, amb la seva carpeta personal i la shell bash correctament assignades.
Usem usermod per modificar usuaris existents Després d’entrar gràficament a l’altre usuari es creen les carpetes
Per eliminar usuari:
Per bloquejar-lo:
Per desbloquejar-lo fiquem una U:
Així fem un grup:
Així s’afegeix un usuari de 3 formes diferents:
Per treure un usuari d’un grup:
Segona manera:
Modifica el grup principal de l’usuari:
Per comprovar:
Et diu els grups dels q forma part l’usuari:
Per esborrar un grup:
Si està assignat com a principal d’un usuari no ens el deixarà borrar així que haurem de reasignar el grup principal al usuari amb usermod -g prova4 prova4 i després ho comprovem amb groupdel proves per veure si ens el deixa provar.
Arxius ocults perquè tenen punt:
Es copien a tots els usuaris, si el modifico tb passarà als altres usuaris, llavors pa editar algo de un ho farem a la home i no al skel. Així:
Canviem l’inici dels UID i el GID per a que comencin al número 2000
Per canviar la configuració dels usuaris nous:
(per canviar la forma d’accedir al home)
Les comandes usades:
Ha funcionat:
En useradd no se li crea una home automàticament
CONFIGURACIÓ PER A ADDUSER I USERADD:
Canviem el tipus de shell de bin bash a bin fish i el nom per accedir al home.
Part 1:
Creem 4 usuaris i un grup (roig blau verd groc)
Creem el grup Parchis i posem el roig i el blau al grup:
Posem com a propietari de la carpeta a groc
Posem a parchis com a grup de compartida
Part 2: CÒPIES DE SEGURETAT I AUTOMATITZACIÓ DE TASQUES
Tipus:
cp
rsync
dd
a. Deja-Dup Primer que res fem update al sistema per assegurar-nos que ho tenim tot al dia:
Instal·lem el Deja-Dup:
Creem una carpeta nova amb el nom de Back Up per usar-la ara
Ara ja podem buscar el Deja-Dup al buscador d’apps
Ho obrim
Li donem a Create My First BackUp ja que al acabar d’haver-la instal·lat no tenim cap ja feta.
Li donem a endavant. A Storage Location he triat Carpeta local i he triat la carpeta de Backup
No es veu però ja està sel·leccionada
Fiquem contrasenya:
Li donem a endavant quan ho tinguem
I ja està. Ens torna a portar al menú d’abans. On si en volem fer una altra li donem al Back up now de nou.
Aquí tenim per restaurar:
Ara obrim la carpeta que hem creat abans i hauriem de trobar la còpia que hem fet. Com aquí:
Teoria Automatització scripts, cron, anacron Script: fitxer executable q fa el q tu li havies ficat dins, depenent del tipus de fitxer pot ser amb un llenguatge o un altre. Automatitzen un munt de coses. Cron: (s’usa normalment per automatitzar tasques per a usuaris en particular en una data i una hora concrets i si en aquell moment l’ordinador està tancat la tasca es perd)no tenen interfície gràfica i serveixen per temporitzar Anacron: i este es el mateix però la diferència és q la tasca no es perd pq si està tancat quan s’engega la recupera i l’executa Antigament anaven per separat però ara ja treballen conjuntament
Canviem el 5 per un 1 ja q no volem esperar a q faigue la copia.
Este es el cron i tots els usuaris l’usen.